La mires
distant sempre...no ho pot evitar
lluny de tot
ha descobert un jardí només per ella
un jardí transparent i ple de mentides a la vegada, un jardí on ara mateix hi ha roses verdes, i herba vermella;on corre sang de vellut pel riu i els arbres són de color lila i groc.
allà on li som tots igual.
un jardí on es troba amb ella, i es despulla.
i és que cada cop que la miro em diu sense parlar que en aquell jardí s'ha quedat i mai la podré trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada