...i la imprudència es torna realitat...el significat arriba.
Tota l'implicació de fons, tots els desitjos callats, tot el que espera de mi, i tot el que jo m'he inventat.Tot el que simbolitza i ocupará sempre, tot el que no he volgut pensar fins ara...
Carrers i carrers caminant amb ell, parlant de noveles de ciència ficció o sobre teories de la subjectivitat humana i la seva obsoluta mala praxis a nivell de realitat única o si més no fonamental en el món del psicoanalisis...
Plou molt i l'aigua crea una convergència, no pas arbitrària, sobre el meu direccionat nas i finalitza com un breu i mut suspir a la punta final...
Creiem que el món és nostre, creiem que serem eterns, creiem que tot es posible i ens creiem sabis...creiem, som creients del nostre dogma existencial. Volem creure que tot anirà bé...el desig del soldat es guanyar la guerra i per guanyar-la hi ha de creure, per tal de defensar-la...però perque creure tan cegament en la vida? en la guerra...en aquest dia a dia d'amor i tresors dintre de verí enganxifòs i exquisit?
Som cervells misògins i retallats; tòpics i versions barates dels sentiments...desfem la puresa amb cada suspir.
L'eutenticitat, el perque, la por, la fe, la ceguesa, els genolls daurats, l'amor, l'autoflajelació, l'intensitat, el conflicte, la sabiesa, la creativitat, l'extasi...
Extranys desagraïts...egòlatres disfrassats i convençuts del altruisme...
I jo sóc una més...pau i amor, molta meditació i poca reflexió...inteligència malgastada en clichés i postures que ja són part de tots nosaltres.
Ens pasem la vida defensant-nos dels demés...ens tenim por. Perque? si tots som iguals, si tots tenim por i als matins ens fa pudor l'alè...
Estúpids mandrosos...bonics amants, inventors, alquimistes...nosaltres, l'art, i un amic d'aquells que et fa accelerar l'energia i l'amor cap a l'univers.
I flotem...entre desitjos, veritats...toco l'eternitat amb la puntenta dels dits, saltant pels carrers...
Jo avui confio.I demà crec que també...
