la meva habitació,
entres...m'abraçes i m'atrapes amb el teu color...i em mires
i em dius sense parlar que amb nosaltres no podrà cap forat negre
t'asseus al terra...has parat el temps
m'has fet posar la pell de gallina mentre obries un calaix de la meva taula tot parlant del temps...i has començat a acariciar cada un dels objectes, i el més normal d'ells...ha acabat semblant d'or
i sense voler-ho, començes a convertir-ho tot
em mires i em transformes
m'abraçes i m'estampes trossets de records d'infància que ja havia oblidat
t'estimo
(19 que venen amb un viatje, un cotxe...tu i jo)
i em dius sense parlar que amb nosaltres no podrà cap forat negre
t'asseus al terra...has parat el temps
m'has fet posar la pell de gallina mentre obries un calaix de la meva taula tot parlant del temps...i has començat a acariciar cada un dels objectes, i el més normal d'ells...ha acabat semblant d'or
i sense voler-ho, començes a convertir-ho tot
em mires i em transformes
m'abraçes i m'estampes trossets de records d'infància que ja havia oblidat
cada cop que sento el teu nom...com un fort vent...se m'arruga l'estòmac
ràpid, curt...un batec que diu " marta"
ràpid, curt...un batec que diu " marta"
t'estimo
(19 que venen amb un viatje, un cotxe...tu i jo)
