A mi la meva mare mai em va dir que havia d'endreçar l'habitació.
Als estius sempre es descuidava els rellotges a Barcelona i mai sabiem quina hora era.Només les panxes golafres determinaven l'horari a seguir pels àpats...desprès si volies dormir abans de dibuixar, o fer la migdiada abans d'esmorzar, ja era cosa teva.
Mai em va obligar a fer dansa, ni piano, ni futbol, ni dibuix, ni guitarra...i sempre em va dir que el fet que volguès ser princesa de gran...no ho veia factible.
Els contes per les nits, es convertien en obres de teatre i sempre arribavem tard al cole perque no haviem dormit...tot i que la nit es fa molt curta quan voles per tots els mars del món i parles amb tots els pirates bons de l'univers.
I suposo que segueixo igual...imaginat-me que volo per sobre barcelona;que sóc la seva llum desendreçada que es cola per tots els racons i sorpren als turistes pel barri gòtic...
Ara directament no porto mai rellotge, sempre arribo tard...i mai tinc gana...o sempre en tinc...no ho sabria dir.
