m'estic tornant a aficionar a la paraula tendre, al menjar del vitaminas, als jocs radere la taula del professor, als matins de piti i creativitat , a la autoestima suicida, a les tardes al taller sense fer res amb arctic monkeys de fons fins que es fa fosc...i tornar a casa i sopar un piti.
ja torno a ser la pèl roja de la clase...merda.
tu dius que no...que jo sóc més que tot això...tu dius que sóc absolutament...pfff.és igual.
joder.em vens a buscar amb la teva careta...és injust que tinguis aquesta cara tan preciosa...de debò.
toquem la guitarra, menjem arròs a la cubana i ens tapem amb la manta i et faig l'amor perque si...perque em sento culpable.perque no s'hi val...perque quan toquem 505 amb la telma i la louise tot es diferent...i jo no vull que això canvii.però és inevitable...
no sento res.
perdona'm.
no t'estimo, t'he enganyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada