mierda...si que són jodidamente complementarios el verde y el rojo...aunque más que complementarios...són inevitablemente inseparables en el momento en que aparecenen en la misma escena.
te odio. demasiado.
dimarts, 10 de novembre del 2009
La mires distant sempre...no ho pot evitar lluny de tot ha descobert un jardí només per ella un jardí transparent i ple de mentides a la vegada, un jardí on ara mateix hi ha roses verdes, i herba vermella;on corre sang de vellut pel riu i els arbres són de color lila i groc. allà on li som tots igual. un jardí on es troba amb ella, i es despulla.
i és que cada cop que la miro em diu sense parlar que en aquell jardí s'ha quedat i mai la podré trobar.
pienso
