Tinc ganes de sortir d'aquesta espiral de fred, pluja...i sensacions desconegudes. Vull tornar a les nits d'estiu on jo ho controlava tot...jo sabia que passava en tot moment i l'escalfor general m'ajudava a no tenir por de res... On l'única preocupació era si tenia 2 euros per una birra...o si li feia un petó o no... Necessito tornar a la sensació de momentanietat, de saber que tinc un bitllet per marxar ben lluny i que només em queda una setmana per oblidar-me de tot...per deixar-ho tot durant un mes.
I no tenir preocupacions.
Tan simple com comprar un bitllet.
Tan estúpid com un placebo...creure que surto de la torre de babel on estic vivint, marxar a un altre país sola...on m'espera gent desconeguda i un moment efímer disposat a omplenar-me les parts de mi que ara sento tant buides.
I és que ara tot em sona tan "ple" que en comptes d'omplenar-me...m'axafa.
No tinc temps de digerir-ho...i només veig que les coses passen i jo segueixo tenint gana.
No entenc res...i jo sempre ho vull entendre tot.
No controlo res...i jo sempre ho tinc tot controlat.
I no sé com fer-m'ho...de debò.
Un simple sms...unes paraules...algú... No demano ser salvada...només compartir unes paraules.Només que algú em digui que tots estem igual...i que és l'únic que consola de tot plegat.
Però ningú es para a fer-me entendre res...o potser és que tot el que em diuen no sóc capaç d'entendre-ho.
No sé...ara mateix necessito que algú em pari en aquest caminar automàtic...que algú o alguna cosa em diguin que això és especial...
Potser és tan simple com que no li trobu el sentit a res.
Però bé...em seguiré llevant cada matí...m'entre em dic i em repeteixo que allò que val la pena són els petits moments...però senyors...estic cansada de valorar el minimalisme, en serio...a la merda.
Necessito algo gran, diferent...ho sento; però és així.
La vida no té sentit per mi sense radicalisme.
Però potser m'equivoco i per molt que el busco...no el trobo.Al super no en tenen, a la taquilla de l'escola no en queda, a les motxiles dintre de l'armari tampoc n'he trobat...ni tansols entre les pagines dels meus quaderns de dibuix, a l'estuig en quedava un borrisol, però se m'ha caigut al terra i no l'he trobat... Així que potser simplement no m'ho he de plantejar i ja el trobaré en algun punt del camí...i suposo que només em queda caminar sota aquest cel blau...i dexant de buscar i procurant no esperar res. Espero trobar-vos gran gest, moment brutal, escena violenta, poesia ardent...us necessito.
Aviat.
http://www.youtube.com/watch?v=xI9KTJjnpcM&feature=related
