i et veig al meu cap com una cançó plàcida i lenta...m'imagino que em giro i et trobo a tu rient; acabem de pujar per una petita duna d'una platja i hem arribat a un mercat hippie, i el sol es tebi i ja se'n va...però és estiu i ja deu ser tard. On seran el Gerard i la Laura?
Hem pasat el dia separats perque tu i jo teniem un dia de Gat, un dia dels nostres...un dia mig trist, però nostre.
I ells s'han limitat a deixar-nos fer i ara tornarem a la tenda que tenim sota un pi al costat de la platja on estem ara, però uns metres més amunt, i ens explicaran mil aventures. El Gerard haurá trobat la manera de dutxar-se i la Laura tindrá encès el fugonet a punt de fer macarrons...i somriurem més.
I tu m'agafaras de la mà i seurem a escoltar tot el que diu el Gerard sobre el seu dia tot fent riure a la Laura m'entres ella es lia un porret i ens diu si pensem fer alguna cosa i tu et poses la sudadera negra i començes a remenar els macarrons que ja casi deuen estar fets...la Laura encen i començem a parlar de llocs hipotetics, de filosofies perdudes, i la nit es va fent negra i ens pica la sal per tot el cos però...pero jo crec que no podria ser més feliç que mirant com el gerard s'adorm o fa les calades més grans del món que casi m'ofeguen a mi només de mirar-les, o com la Laura es fa i es desfa la seva melena de camaron o com canvia l'expressió quan agafa la guitarra, o com tu, si tu. dolça maria, dolça amiga...em pasaria la vida mirant com somrius, o com comparteixes les coses que t'importen, i sobretot el teu riure...amb ell vas saber omplenar tot el que estava buit dins meu desde aquells matins, pasant per la convivència diaria, continuant pels estius d'aeroports , viajtes i coses noves; i fins els ultims petons a Lisboa...i ara sóc plena de tu.
D'ells.
Vosaltres.
Meus.
Preciosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada